Quasi res porta el diari

by Atupa

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

      €7 EUR  or more

     

1.
02:39
2.
03:19
3.
4.
5.
03:28
6.
03:36
7.
8.
03:30
9.
04:12
10.
03:30
11.
12.

credits

released March 6, 2016

Enregistrat a Lemon'Studio
Mesclat i masteritzat a Pobla
Produït per Atupa, Arturo Olmeda, Borja Penalba, Heavy Roots, Plan B i Pedro Olcina

tags

license

all rights reserved

about

Atupa Bonrepòs I Mirambell, Spain

contact / help

Contact Atupa

Streaming and
Download help

Track Name: Editorial
Robert:

Sobraran motius per a trobar
tot allò que un dia vam somiar.
Matenint-nos fidels al companys,
al remat sols importa amb qui vas.


Adrià:

Tornem
a la vida del risc, a tornar a patir
el desig, però és el que volem.

No caldran incentius quan sobren
els motius per a tornar a emplenar els papers
de victòries, derrotes, de copes
i coses que okupen el nostre cervell.

És el moment, és el moment.
No som conscients que
el treball i l’esforç arriben a algun lloc
que nosaltres desconeixem.

Amb estima anem fent,
pas a pas fins tornar al moment
on la base ben forta desmostra
que quasi res porta el diari en concerts.

Robert:

Sobraran motius per a trobar
tot allò que un dia vam somiar.
Mantenint-nos fidels als companys,
al remat sols importa amb qui vas.

Fran:

S’obri el teló,
em batega el cor.
És la prova de foc
i el tren passa un cop.

Acceptaré el resultat perquè sé de la sort,
però no em rendiré fins donar-ho tot.
L’únic fracàs és no rebre un no,
però no em rendiré si me’l donen tampoc.

Fins a tornar-me boig.
El mínim exigible és la passió.
I no estaré sol,
tindré al costat als companys d’il·lusió.

Per a guanyar l’honor
de poder viure de la nostra suor,
fem valdre el nostre nom
és la prova de foc i el tren sols passa un cop.
Track Name: Indomables
Adrià:

Ja vénen amb creus, són
al terra la veu, com
s’han copat amb la glòria jugant
amb la història i la ment de la gent.

Creu, el missatge que et ven.
Seu, quan t’obligue el seu prec.
Per sort m’ensenyaren de ben xicotet
a cagar-me en els seus putos déus.

El sexe d’un bisbe és a un clot,
les monges amb dits és reapropien el cos.
Que rebente tot,
que tot el poder que acumulen uns tres s’agafés i els tornara al seu lloc.

No, no volem sants ni papes.
Buah, guarda’t els teus miracles.
Que els dogmes de fe són grillons
que trenquem amb el seny tard o d’hora les masses.

Tornada:

No ens privarem mai de cap goig.
No tindrem pudor. No ens gestionareu les passions.
No ens fustigarem mentre us feu d’or.
No renunciem a res, no,
si ho podem tindre tot.

Fran:

Pel cel, quin és el preu?
Per què sols tu tens clau?
Et sents i ni tu et creus.
El perdó no és pas teu.

No em sap greu.
No crec en la creu.
No em penja a esta cap clau.
No sóc el seu esclau.

En nom d’un déu
veniu pregonant la vostra moral.
Ens lleveu llibertats i ens doneu el pecat.
Sols mentiu per un sou.

Mentiu per poder. Prou.
Mentiu constantment. Prou.
“Mentir fa malbé”. Prou.
“Anireu a l’infern!” Sabeu què volem?

Desamortitzar-vos, que ho perdeu tot,
fotre-vos fora de l’educació.
Desamortitzar-vos, que ho perdeu tot,
desamortitzar-vos, que ho perdeu tot.

Fer vostra doctrina un malson del passat,
que el cos i el plaer mai més siguen domats.
Fer de cada església un espai okupat,
una biblio, un Can Vies, un ateneu popular.

Tornada:

No ens privarem mai de cap goig.
No tindrem pudor. No ens gestionareu les passions.
No ens fustigarem mentre us feu d’or.
No renunciem a res, no,
si ho podem tindre tot.

Robert:

Si tinguera un déu seria Michael,
si creguera en algú seria en mi.
Crec en la igualtat entre l’home i la dona,
perdona ''sodoma i gomorra'' el meu crit.

Ni heteros ni homos som,
som persones abans que tot,
i follem quan volem, no quan ens ho diuen,
pederastes que abusen menors.

Les hòsties vénen i van.
Està clar que no tots són iguals, sí,
però si idolatre algun ésser
serà el pare i la mare que em va parir.

‘’Achís’’. Jesús! Gràcies!
Fins la polla de tantes fal·làcies,
no em mengeu més el cap, aneu a fer la mà
i per fi podré cridar: amén!

Tornada:

No ens privarem mai de cap goig.
No tindrem pudor. No ens gestionareu les passions.
No ens fustigarem mentre us feu d’or.
No renunciem a res, no,
si ho podem tindre tot.
Track Name: Èxodes (Amb Borja Penalba)
Adrià:

Poble estimat, fins ací hem arribat.
El nombre de les bales que s’apropen en augment van.
Tantes amigues i veïnes ja han donat el següent pas.
Tranquil·la filla, ens n’anem ja.

Arena i runes, persones semblen ombres
al velatori de les cases que són tombes.
Bombes, bombes, veig formes
que es converetixen en cadàvers quan m’aprope.

Caldrà fugir de la barbàrie i la misèria,
camí a l’incert abandonem la nostra terra,
on jo vaig néixer, on l’he vist créixer,
deixe abandonada part de mi en aquell conflicte.

Que si no fos per ella, saps?
em quedaria a ma casa fins el final.
Que si no fos per ella, saps?
defensaria la terra amb les meues mans.


Tornada:

És l’Europa de l’espoli
i de la doble moral,
blindant el mediterrani.

Traint el mar
i la seua llibertat
d’acaronar els territoris.

Ningú té prioritat
per a viure en pau al seu voltant
perquè esta no és un privilegi.

No hi haurà pau per a mi
mentre plore el meu veí,
mentre plore el meu veí.

Robert:

Embarquem cap a Europa amb l'esperança que arribarem
i que la nostra gent estarà bé.
Que potser passen anys sense tindre'ls al nostre costat,
o que no tornaran a estar.

Difícil arribada cap a Europa,
passen els dies i energies debiliten el cos,
les nits són fosques, però la llum de la lluna
em permet que veja el rostre de la mare i la seua por.

Que cada dia és una eternitat,
per fi mirem la llum al final del camí,
a l'horitzó una nova vida ens esperarà,
on somriurem molt més a sovint.

Mirades d'il·lusió pel camí finalitzat,
d'alegria hui seran els crits,
desperta mare que per fi hem arribat...
Però ella no desperta, ella no desperta.

Tornada:

És l’Europa de l’espoli
i de la doble moral,
blindant el mediterrani.

Traint el mar
i la seua llibertat
d’acaronar els territoris.

Ningú té prioritat
per a viure en pau al seu voltant
perquè esta no és un privilegi.

No hi haurà pau per a mi
mentre plore el meu veí,
mentre plore el meu veí.

Fran:

Creuaran els mars, creuaran deserts.
No hi haurà mur que els puga parar.
I amb la raó no demanaran pas
per a prendre allò que els han furtat abans.

Tombem la porta fins deixar sols un marc
que ens diga quin és el nostre passat.
Que totes som filles d’emigrants,
això no hem d’oblidar-ho mai.

Tornada:

És l’Europa de l’espoli
i de la doble moral,
blindant el mediterrani.

Traint el mar
i la seua llibertat
d’acaronar els territoris.

Ningú té prioritat
per a viure en pau al seu voltant
perquè esta no és un privilegi.

No hi haurà pau per a mi
mentre plore el meu veí,
mentre plore el meu veí.
Track Name: Campiones (Amb Mireia Vives)
Tornada:

Orgullosa he pres la decisió.
M’he alçat amb el cap i amb el cor
i m’adone que és així com som.
Som les millors del món.

Fran:

És clar que sí,
sent un gran orgull per la forma en què vivim.
Ahà, això és així,
sols depén de tu si et vols unir.

Hui t’has alçat i t’has menjat el món
i estàs decidida a canviar el teu món.
Has anat a l’assemblea per primer cop,
has trobat que no estàs sola al teu entorn.

Estic teixint amb fil noves xarxes.
Estic al llit llegint per a formar-me.
Estic al mic fent hits pamfletaris.
Estàs amb mi i així és suportable.

Vull dir, ens deconstruïm.
Vull dir, sense defallir.
Vull dir, camaradejant.
No sé si estàs pensant en això que et vull dir.

Estil assaig/error.
Si vem que així no, reinventem el com.
Som ben conscients que està per fer tot,
així que som pacients i anem a poc a poc.

Perquè anem lluny,
agafe el model que impera i li canvie el discurs.
Perquè el futur no és tu i sols tu,
és fer-ho en comú i no per damunt de ningú.

Tornada:

Orgullosa he pres la decisió.
M’he alçat amb el cap i amb el cor
i m’adone que és així com som.
Som les millors del món.

Robert:

Entre bambolines estaré sempre,
actors i actrius, molta força i tot el meu respecte.
Estem en el mateix combat, tu tan de discos vips i swag,
nosaltres impro i “botelló” als parcs.

A mi em mola la dansa,
per menejar la pelvis no sóc poser, em cansa.
Volem el dret a decidir, això sí que és de puta mare,
fill de la gran dona que et va parir.

Tu tan de bous? No, tu tan de Tutankamon.
Vius uns quants segles passats, tradicions evolucionen, come on!
Que jo a les falles us convide,
però sempre i quan siguen populars i combatives.

No és prou amb escriure cançons, ho sabem,
ni darrere l’ordinador amb 140 caràcters,
cal eixir als carrers, mobilitzar col·lectius,
eixir al món amb ganes de menjar-nos-el.

Però ‘’this is the jungle nigga’’.
No, aquest és el món que volem vore,
que siguem nosaltres mateixa qui s’autogoverne,
que la política la fem, no ens la fan, joder!

Tornada:

Orgullosa he pres la decisió.
M’he alçat amb el cap i amb el cor
i m’adone que és així com som.
Som les millors del món.

Adrià:

Som les multimilitants, que tenen somnis clars que alliberen espais.
Som les que la festa fan eixint al barri al clam de crear teixit social.
Som el model exemplar de solidaritat contra el gran capital.
Som putos guerrers edetans, espentant els moles, netejant els rucks.

Ens partim la cara al carrer i al camp,
democratitzant els murs amb esprai.
Fem-los saber que juntes som fortes.
Som conills rebels, vaga de totes.

Que es note, que la joventut organitzada
pot parar el que es propose.
Molt fort és, que fem que els xiquets
abans que Messi vulguen ser Anna Grabriel.

Paper, acords, passió pel que calga.
La revolució, cançò diària.
Fan de farts que fan que falçs amb fam van
creant el rap que fa un gran cop a la taula.

Músics al carrer, fent front.
A disposició els meus sons.
Mira como se alzan esos puños al pasar.
Yo, de la asamblea voy directo al escenario.

Tornada:

Orgullosa he pres la decisió.
M’he alçat amb el cap i amb el cor
i m’adone que és així com som.
Som les millors del món.
Track Name: Malgrat tot
Pose la vista enrere i no sé
si aquest camí fa que em trobe a mi mateix.
Orgullós de tot allò que he aprés,
de qui m’envolta i de qui no, de qui em propose ser.

No vulgueu madurar,
que mai torna la infància.
Estima però vés a espai,
som vulneralbes si de sentiment es tracta.

Sé que tot arribarà,
visc enamorat d’instants que ericen els pèls,
no em tornaré a fallar,
no canviaré els meus ideals per molt que altres vulguen.

I què diuen, què inventen, què parlen?
Hi ha mirades que no s’equivoquen.
No intentes buscar més errades.
Es va acabar perquè havia de ser.

Tornada:

Ei, que en la vida no tot ha de ser com tu esperes.
Ei, no intentes canviar l’essència de qui estimes.
Teníem diferències que no compreníem,
no érem les mateixes persones que quan començàrem.


Parlàvem un llenguatge propi,
que amb el temps vaig oblidar.
Em vaig cansar de fingir
i vaig marxar del teu costat.

Ei, seguim tancant portes per a obrir unes altres,
seguim creixent per altre camí,
seguim quedant-nos amb el positiu,
amb tot aquest aprenentatge, allò que sols sabem nosaltres.

I què diuen, què inventen, què parlen?
Hi ha mirades que no s’equivoquen.
No intentes buscar més errades.
Es va acabar perquè havia de ser.

Tornada:

Ei, que en la vida no tot ha de ser com tu esperes.
Ei, no intentes canviar l’essència de qui estimes.
Teníem diferències que no compreníem,
no érem les mateixes persones que quan començàrem.
Track Name: Plors i suor
Adrià:

Plors i suor, el que ens toca aguantar entre tantes misèries.
Les ciutats plenes de derrotes amb noms i cognoms en voreres.
Persones fartes, la justícia al remat s’ha pres bones vacances.
És matar o perdre, mentre altres es posen d’acord per a furtar-te.

Món de desastres, l’obvietat ací és utopia impensable.
Sobren les cases, el menjar i la roba que a altres els falten.
Sobren culpables, que amb somriure a la boca et demanen les gràcies.
Sols per l’atzar de, que eixa puta misèria no ens passe a nosaltres.

Som els condemnats del projecte.
Descartats en les xifres que ells empren.
Cossos cansats de buscar solucions al final paguem els de sempre.
Plors i suor.

Qui ha de pagar el dolor i la incertesa?
No seré jo, mira, no serè jo.
Són els culpables d’aquesta desfeta.
Buscarem colls, mira, buscarem colls.

Comptes, normes, m’empresonen a este desordre,
on parelles a casa treballen amb sous que tenien de joves, fent més hores.
Mira, ho pilles o ho deixes, ja ho acceptaran altres. Ho veus tot, no? “Pues hala”, vaig a treballar, ok?
I a eixe cap no li falta ni un duro després quan va de vacances.

Veig companys que sols amb el sou dels “capdes”
duen la casa endavant per sos pares. Paguen el màster que els permeta deixar de currar de cambrers.
Mares amb fills al carrer, avis cuidant els xiquets, pares aprenen anglés i busquen un curro de merda per a manar la paga des de l’estranger.

He vist robots que malviuen tan sols per a portar endavant la faena.
Consumidors amb la pena d’un codi de barres tatuat a l’esquena.
La carlota esdevé la moneda, retrobem les arrels del problema.
Que d’aquesta n’eixim amb els peus al davant o guanyant la partida al sistema.

S’embruta el cor, amb el plor en els ulls contemplem el dolor.
Quanta gent ha de caure als carrers i penjar-se a sa casa perquè diem prou.
Prou! Prou! Jo em baixe d’un món que fa pena.
S’odien companys que somriuen al cap del treball que a tots dos els ofega.

No, viure així no és normal. L’angoixa i l’estrés ara ens posen malalts.
No, sentiments enfrontats, o trague o m’emporte més d’un per davant.
Ho estan tensant tant que quan tots diem ja,
rebentarà a la cara la fúria creada i no es podran amagar.

Què van a pagar! Que la merda que diuen no l’hem d’acceptar.
El futur que suposen, que diuen les bosses, ens condemna a no tindre un espai.
Que ens hem d’ajuntar, perquè aïllats ens ofeguem sense guanyar un pam.
Que tremole el poder quan onades de gent es proposen tallar-los el cap.
Track Name: Quasi res porta el diari (Amb JuanRa KOP, Àngel Atzembla i Toni Mejías)
Tornada
Juanrra:

Ens la volen colar! Ens la volen colar!
Periodisme de la patronal!
Ens la volen colar! Ens la volen colar!
Interessos d’empreses i bancs!

Ens la volen colar! Ens la volen colar!
Periodisme de la patronal!
Ens la volen colar! Ens la volen colar!
Res importa el que siga veritat!

Fran:

El banquer es trau el talonari
per a llogar l’espai publicitari.
Demà esclata el fet noticiable,
però l’editor té ara les mans nugades.

El periodista, baix el seu criteri,
escriu allò que ell creu necessari,
mes l’editor vol fer algun canvi
i el treballador es juga el salari.

La seua “bazofia” et travessa l’iris
i t’aplega endins per molt que no mires.
Mires o no alternatives,
el periodista esdevé mercenari.

L’editor ha salvat el negoci,
el banquer se’n riu al seu jacuzzi
i tu estimes el bàndol de l’adversari.
Quasi res porta el diari!

Toni:

Medios de distracción y propaganda,
al servicio del poder y de la banca.
Basta de vender equidistancia,
en conflictos la neutralidad es falsa.

Justifican guerras y genocidios.
Periodistas que venden sus principios
al servicio de jefes sin prejuicios
que buscan ampliar sus beneficios.

Banco Santander, grupo Corte Inglés.
Deciden las noticias que tú puedes ver.
Lo llaman periodismo y no lo es,
defienden la postura del burgués.

Pero ya lo dijo Malcom X:
Si ante los medios no estamos prevenidos,
nos harán amar al opresor
y aún peor, odiar al oprimido.

Pretornada:

Hem vist el crim a les redaccions.
Tergiversen el clam de les lluites, ens enfronten mentint a notícies.
Contra el quart poder: Contrainformació!

Tornada
Juanrra:

Ens la volen colar! Ens la volen colar!
Periodisme de la patronal!
Ens la volen colar! Ens la volen colar!
Interessos d’empreses i bancs!

Ens la volen colar! Ens la volen colar!
Periodisme de la patronal!
Ens la volen colar! Ens la volen colar!
Res importa el que siga veritat!

Robert:

Cas de violència masclista a la passada nit,
però Florentino Pérez ha dut un nou galàctic.
Que la segona notícia tinga més pes, no té sentit.
Com tots els anys, amb un Gran Hermano "shit".

“Rapero busca esposa”, “Un príncipe pa tal…”
I, mentrestant, desinformant del fracàs escolar.
No crec en cànons per molt que vulgues imposar,
que la bellesa és la riquesa del teu èsser estimat.

No amagueu el que ocorre a Amèrica Llatina.
El que passa constantment als carrers:
manifestacions, lluita, la festa alternativa.
Un Canal Nou de qualitat torne és el que volem.

Extra, extra! Quasi res porta el diari.
Per a vore tanta merda no cal ser un visionari.
“El vecino, el alcalde…” L’alcalde? A presó!
Per lladre, “embuster”... Adéu, Medina, mi amol!
Pretornada:

Hem vist el crim a les redaccions.
Tergiversen el clam de les lluites, ens enfronten mentint a notícies.
Contra el quart poder: Contrainformació!

Adrià:

I entre tantes maldats,
el que importa és la pedra al cristall.
Res diran de les barbaritats
que les seues empreses fan a llocs llunyans.

Què li importa al becari al remat?
Sap què fer per estar contractat:
publicar el que diguen.
I si trau la misèria, serà amb intencions lucratives.

Ja està! Informem del que passa!
Periodisme al servei de la massa.
Més mitjans proclamant la defensa
de tots els “currants” sense importar l'empresa.

Dedicat a les que són exemple.
Periodisme contra les agències.
Per a guanyar la batalla a la por
des del sentit de classe i l'autogestió!

Pretornada:

Hem vist el crim a les redaccions.
Tergiversen el clam de les lluites, ens enfronten mentint a notícies.
Contra el quart poder: Contrainformació!

Tornada
Juanrra:

Ens la volen colar! Ens la volen colar!
Periodisme de la patronal!
Ens la volen colar! Ens la volen colar!
Interessos d’empreses i bancs!

Ens la volen colar! Ens la volen colar!
Periodisme de la patronal!
Ens la volen colar! Ens la volen colar!
Res importa el que siga veritat!
Track Name: A la jugular
Fran:

Tinc un estil fi,
digues-li exquisit.
Ja està ací Narcís.
Vinc a filar prim.

Ho feu tot sense mim,
ràpid per complir.
I clar, ix el que ix.
En fi, és molt trist.

A mi no em pariren per dormir.
Em pariren per fer hits.
Érem futures promeses,
ara mira com omplim.

Som stars del rap d’ací,
oi que sí?
Érem futures promeses,
ara mira com complim.

Adrià:

Hem gaudit de l’ascens, tocats per la gràcia d’un públic fidel.
Un silenci impotent, envolta i soterra si no llancem res.
Són els grillons del moment, angoixa a la cara de no entendre res.
Bro, a la merda els bitllets. Que ho senta qui vulga, fem el que volem.

Fem el que volem, fem el que volem.
T’ho estampe a la cara en repeat.
Mentre uns ens comparen, jo em quede amb les cares que flipen en veure’ns fluir, sí.
Crític de crítics vés i digues que existisc, que el sentit del que escric el mantinc dins del pit, prim.

Robert:

Ei, em trobaràs cantant, begut pels carrers del poble.
Ei, no estigues amagat, rajar per l’ordinador és molt pobre.
Game Robert en el flow, al show punys enlaire.
Mira com domine el ritme de forma especial i és brutal,
quan conecte skills en la jugular!

Fran:

Poc, molt.
Buit, ple.
Roín, bo.
Tu i jo.
Duc un escrit nou.
Tu tens l'esperit tou.
Et folle fins dir prou.
Has vist què he assolit? Flow.

Has vist on estic? Tron.
Has vist com escric? Sort.
Has vist com fluïsc?
Ho has vist o estic boig?

Cou com un forn l'infern dels MCs.
Estic per ací si vols vindre a sofrir, bah!
Dóna-li, Adrià!!!!

Adrià:

Copia amb elegància i no digues a qui, és així.
A qui creu que el so innova l’aixequem del llit.
He vist mil puretes incompresos amb els textos com a presó.
I, per això, la careta ben posada per a tot.

Volen quedar bé i no els quadra el missatge
i semblen moniatos en twitter.
Sumant-se a proclames que a penes coneixen
creient-se la Davis, com flipen.

Amistats que són fictícies.
Mai oblides que açò és un negoci,
on l’oci és la base central
i després militar ja si tal t’ho proposes.

Robert:

Entre lent com qui no vol la cosa,
em vigiles, em critiques. Welcome la premsa rosa,
és la moda, si la peta algun grup ja no mola,
per a eixos que preparen la soga.

Mire com et cante per a fer el rap mes heavy.
I aquell que diu que Robert no rapeja es queda.. Ouch!
Ja no puc parar, sobredosi de swing al cap,
alliberament d’ego en aquest track.

Ho estem fent evident,
que el rap en valencià ja no és motiu de burla,
i aquest drop el ballen,
fins les Mamachicho, no teniu excusa.
Track Name: Sons
Tornada:
És la meua millor amiga,
ens la gaudim amb col·legues i birra.
M’apropa la teua estima,
amplifica la meua crida.
És qui em fa entendre la vida,
ens inspira la següent rima.
I fot als amos, ens dóna calor.
Retornem el govern a la gent,
derroquem el model de poder
perquè anem a canviar-ho.

Adrià:
És Atupa l’espill del rap,
atents a la “simbombà”.
Que la música que he estimat
és lliure de forma i marcs.

I són els sons que fan els ponts entre nacions,
són el llenguatge del món.
I tots fent de cançons crispacions
que alçaran la gent d’un cop.

Pilleu la coctelera i feu la mescla:
música sense pudor i no com fa la resta. Bé està.
La penya arriba i fa la festa,
disparant els ritmes a tothom per a moure el cap com una bèstia.

Amb els meus entre litres i festes,
l’estiu abraçant-nos, solars plens de tendes.
Amistats musicals són per sempre,
companys de batalla fan que el so rebente.

Robert:
Tu m'has fet sentir la nostàlgia,
has sigut la meua forma d'expressió,
la bogeria, la pau i la màgia,
la connexió entre ànima i cos.

Cada cançó, cada so, cada lletra és màgia per a mi,
cada record, cada acció, cada festa està present,
així que tia, no imagine un dia sense melodia,
jo ja vaig triar: serà la música la meua guia.

Tornada:
És la meua millor amiga,
ens la gaudim amb col·legues i birra.
M’apropa la teua estima,
amplifica la meua crida.
És qui em fa entendre la vida,
ens inspira la següent rima.
I fot als amos, ens dóna calor.
Retornem el govern a la gent,
derroquem el model de poder
perquè anem a canviar-ho.


Fran:
Els anys de mariner
m'han proveït de ports d’amor
a milers d'indrets.


Ara el meu anhel
és tindre el vent al meu favor
per anar on ets.
Així que anem!

Disposats a atracar a un nou moll,
amb la saviesa que desprén l’experiència en aquest joc.
I neguitosos per conéixer un nou lloc
i la tendresa de la gent que ens confia el seu amor.

Aquest aparador de llums i fum m’ha regalat
milers de coneixences que no hauria tingut mai.
Ei, a espai, no m’has d’idealitzar,
no vull mancances de poder, jo sols sóc un entre tants.

El meu rap és queer, transgredint gèneres,
ve per a desconstruir les regles marcades.
Està fet de cuir o de fines sedes
i que ho pugues descobrir depén de si et pires o et quedes.

Robert:
Per eixos ritmes que el cos no pot controlar,
per les cançons que d’emocions ens van omplir,
perquè en moments obscurs va estar al nostre costat,
perquè és un òrgan que forma part de mi.

Cada cançó, cada so, cada lletra és màgia per a mi,
cada record, cada acció, cada festa està present,
així que tia, no imagine un dia sense melodia,
jo ja vaig triar: serà la música la meua guia.


Tornada:
És la meua millor amiga,
ens la gaudim amb col·legues i birra.
M’apropa la teua estima,
amplifica la meua crida.
És qui em fa entendre la vida,
ens inspira la següent rima.
I fot als amos, ens dóna calor.
Retornem el govern a la gent,
derroquem el model de poder
perquè anem a canviar-ho.
Track Name: De pas
Robert:
Que bonic recordar-te de nou, anava a ser una nit més,
però no volies consentir-ho,
no volíem parlar d’amor, sols érem lliures,
no puc oblidar aquella forma de somriure.

Una freda nit començà a ser més que càlida,
ens varem estimar durant el coit com si no hi hagués demà,
però el demà arribà i tu ja no estaves,
el teu olor a eixos llençols, va ser l’últim que em deixares.

Vam ser objectes, tot va ser un joc,
les dos vam acceptar assaborir els nostres cossos.
Vas fer especial una nit que no ho anava a ser,
així que espere que tot et vaja bé!

Tornada:

Estava de pas,
va vindre i tan fàcil va marxar.
Per la vida a les palpentes,
ni amor ni complexes
atrapen qui vol volar.

Estava de pas,
amb mil amors sense cap comiat.
Trencava els zels estimant-se
i amb cada somriure
un cos mes alliberat.


Adrià:
I jo volia aprendre. Articles, blocs, textos de gènere.
I ho vaig comprendre a l’instant quan allà ens vam veure.
Sols practicant-ho ho sabràs.
La invitació a este joc sense ahir ni demà.


Perdut en la seua esquena, besos nostàlgics,
tremolaven les parets que esperaven un moment màgic.
I no les vam fer esperar, les vam fer veure,
com vas seure a sobre de mi i no vam decebre.


La nit és nostra i la farem eterna i ella tendra
va fer com si em creguera i em besà.
Una de tantes amb un de tants,
compartírem la suor dels nostres cossos amerats.

Amb les paraules som, entre llençols els dos,
arrapant el cos i mossegant-nos en clau d’amor.
I ambdós sabíem que era ficció
i que aquell adéu fou un fins sempre que sempre recordaré amb dolçor.


Tornada:

Estava de pas,
va vindre i tan fàcil va marxar.
Per la vida a les palpentes,
ni amor ni complexes
atrapen qui vol volar.

Estava de pas,
amb mil amors sense cap comiat.
Trencava els zels estimant-se
i amb cada somriure
un cos mes alliberat.


Fran:

Com qui té gana i no vol cuinar
em preguntà si em podia follar.
“I tant”,
a mi també em fan pal els rituals.

Així acabàrem al pis despullades,
regalant el nostre aprenentatge,
no en sabíem res l’una de l’altra.
I als cossos no els hi feia falta.

Descobríem les regles fent
i les rompíem quan ja estava bé,
quan el gest ens ho feia saber.
Perquè parlem el llenguatge de pells.

Em va follar cada pam del cos,
amb cada pam del seu cos
i en disfrutar del darrer goig,
ens vam dir els noms.

El que tardà a liar-se el tabac sec,
és el que va tardar a marxar-se,
no sense abans donar-me uns consells,
en suport de qui vingués després.

Cap recerca em va donar fruits
i he deduït que el nom era un pseudònim.
A sovint em sobte buscant-la entre el públic,
però si coincidim serà el seu desig.



Tornada:

Tornada:

Estava de pas,
va vindre i tan fàcil va marxar.
Per la vida a les palpentes,
ni amor ni complexes
atrapen qui vol volar.

Estava de pas,
amb mil amors sense cap comiat.
Trencava els zels estimant-se
i amb cada somriure
un cos mes alliberat.

Lliures sense models,
com un ací i ara al marge del temps.
Lliures els nostres cossos,
plaers indomables, creuran que estem bojos.
Track Name: Res està escrit [Bonustrack]
Estic cansat de fer plans,
d’oblidar el que va passant en el precís moment,
pensant en què passarà, on estarem,
quan tinc fred vull calor i quan és estiu vull que arribe l’hivern.

Mai estic content amb el que passa,
cansat de perdre el hui per pensar en el demà,
que no vull desaprofitar més anys
que vaig a disfrutar de tots els instants.

Que allò que esperes és algo que està absent,
però el present és teu, deixa’t endur,
que tot passa com si no hagués passat,
ei tu, que la llibertat no està envoltada per murs.

TORNADA
Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu,
sols vull gaudir de tot el temps que em queda.

Em queda el record dels qui ja no estan
la incertesa de qui seria jo, si estigueren al meu costat.
Sóc jove, en constant aprenentatge,
i està bé saber que he comés infinitat d’errades.

Seguiré lluitant per la meua parla,
els meus projectes, tot el que estem construint,
que no tinc germans de sang però si de tinta
i ganes de menjar-me el món amb el poc que tinc.

Que vull sentir la pluja al dormir, sentir-me viu,
somriure quan el mal s’apodere de mi,
adonar-me que hi ha un terme mig,
lluitant pels ideals que m’han fet estar ací.

Que allò que esperes és algo que està absent,
però el present és teu, deixa’t endur,
que tot passa com si no hagués passat,
ei tu, que la llibertat no està envoltada per murs.


TORNADA
Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu,
sols vull gaudir de tot els temps que em queda.

Que no em vaig a preocupar pel que la gent pense de mi,
un fracàs és un lliçó tan sols vull sentir-me viu,
que vull volar, amb la música donant-me l’impuls,
si sóc qui sóc és per la gent que m’envolta, i tu?
Vine amb mi a compartir el camí,
de forats i pedres que ja ens proposàrem seguir,
que la por ja la tenen, la tremolor ja la notem.

Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu...


TORNADA
Lluitem pel que ens quede per fer,
vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà,
els somnis són teus, compleix-los i creu,
sols vull gaudir de tot els temps que em queda.

I és que la vida va i canvia,
res és com pensares ací res està escrit.
Avui serem l’amenaça,
del temps i la nostàlgia, vull pensar en el hui.
Track Name: Fills de la por (Mark Dasousa Remix) [Bonustrack]
Avui rebente el miratge
amb colps de realitat et duc a un paratge
on la vida fa mal però és de veritat
si eradiques el contrast mai voràs les diferències.

Vull la fam i el pa
per poder valorar el privilegi
sentir el final,
per poder disfrutar del viatge.

Ens han fet tindre por a la vida,
ens han tret del nostre cos l’alegria,
hem permés per apatia calla’t, camina en fila
fàcil és la travessia a “Brazil” amb la ment buida.

Reprén el control
deixa de ser un clon que viu amb el cap cot.
Alça’t o si vols
compra luxe i confort però paga’l amb por.

Ja no tenim res a perdre.
Ja no tenim por a véncer.

Que la por no s’oblida, se supera,
que al covard se’l soterra amb sa merda.
La ignorància t’aterra, t’atura, et congela,
Passant-te la vida a l’espera.

Por assumida.
Ment combativa.
El perill porta al pànic, el pànic més riscos,
verí de la por com “Scarecrow”.

Elimina la por, així seràs lliure
i que vinga el que haja que vindre.
Que no existeix el límit, no ens ficarem barreres,
dels moments crítics són dels que hem d’aprendre.

A dia d’avui em sent immortal.
La por queda enrere així que vaig a lluitar,
Ens cobrim les esquenes mirem als ulls als problemes,
res més ens va a intimidar.

Ja no tenim res a perdre.
L’enemic el dúiem a dins.
Ja no tenim por a véncer.

El veí de la casa té por,
por a la sogra, a la droga a no tindre millora.
El banquer del teu barri té por,
por a la penya que va a reclamar el que els toca.

La mestra del col·le té por,
por a que tants dies d’esforços no deixen llavor.
La filla d’Eusebi té por,
por a la dona que es va a clavar dins del seu cos.

Feliu el del curro té por,
por al seu cap, als companys, al piquet de demà.
Amparo a la ràdio té por,
té por a dir i a assumir el que li han fet mentir.

La penya d’Atupa té por,
Montcada té por,
l’alcalde del poble a presó.
Prepara’t per véncer la por,
I qui no té por?
Tots tenim por a la por.