1. |
La reunió
03:51
|
|||
Se que ha plogut molt, ens ha passat de tot...
Antwan
Un lugar donde vibrar
surcar la nada y bailar
no hay nadie más
lalaralaralara
Fran
Vas sempre enfeinat
altres prioritats
no estàs com abans
i et trobe a faltar
no és com en els anys
on era un regal
ara ho cal cuidar
naiaiai
com voldria veure't més
sempre em ric quan ets
tu em coneixes bé
ens compenetrem bé
quan sembla que estan guanyant
els qui ens voldrien separats
fem refugi fem costat
ací estic i ací hem tindràs
estime molt la soledat
però no tant
hi ha dies que fa por
que estigues em fa fort
colze a colze més que dos
serem com Epi i Blas
colze a colze, més que dos
saps que em pots cridar
Antwan
Un lugar donde vibrar
surcar la nada y bailar
no hay nadie más
Lalaralaralala
Adrià
Una altra reunió on tot ha canviat i m’encanta
Ens hem cosntruït a la marxa.
Somriures amb complicitat ens han demostrat
que no ens pot la distància.
Després d’aguantar-te tants cops
deuries convidar a les birres cabró.
Guanyant-vos a pols els malnoms.
Records per a riure’s de tots
Malgrat la distància, saps?
L’estima es manté. La mateixa gràcia que antany,
tant no hem canviat si ens sentim igual que d’adolescents.
Tu tant bé, jo també. Sabem que amb el temps sempre s’hem entés
Vine que hui celebrem que evoquem germanor tot i que ha plogut molt
Se que ha plogut molt.
Robert
Se que ha plogut molt, ens ha passat de tot,
però tornem a trobar-se per recordar, per saber com ens va i
com ens tracta el món x2
i se, que per molt que passe el temps,
i que amb ell anem creixent,
tot serà com sempre, serem per sempre nens
i se, que per molt que passe el temps,
i que amb ell anem creixent,
tot serà com sempre, serem per sempre eterns.
|
||||
2. |
Que tremole la terra
03:42
|
|||
Tornada
Botem-li foc fem que tremole la terra
el nostre mon creix si alliberem la fera
és el moment de tornar a fer la ofrena
que tremole la terra que tremole la terra
Robert
És el poder de la dansa, m’encanta,
farem que tot tremole, conviurem en el magma,
parlem amb ella el mateix idioma i…
mira que mona-mona va pujant la feromona
Balles així? Jo balle ‘’açà’’,
que bo eixe moviment, tan sols puc dir: ahà
llenguatge universal és moment de fer-se vore,
em dona igual com balles, si balles… moles.
Adrià
Volen controlar-se el pols. No pot ser
Pretenen frenar amb les mans eixe allau de passions
Gotes per parar el foc, tots menys tu seguint el joc.
Jo ja se que a algú li cou, mai hi ha prou, este show
Robert
La vergonya no em val, no em val no!
no sé, tu saps..tu vals molt,
tu fes que tremole el cos,
jo tan sols faig la cançó x2
Tornada
Fran
No li importa el missatge
Sols li crida la farra
Vol que siga ballable
No li dones la brasa
tant li fa
Si està fent bé o mal
Eixes contradiccions les cavalca
espectacular, argh!
Adrià
La persona del fons de la pista, trista, aguantant la paret
s’ha cregut que és la protagonista, vista, quan l’ignora la gent.
Cec pel recel es destensa. Oblida la seua aparença.
S’ha convertit en un mes que al ritme s’ha sotmès en profit de la festa.
Fran
balla com li prohibiren
no mira si li miren
s'apropia del ritme
segregant endorfines
balla com li prohibiren
i també com s’espera
s’apropia del ritme segrega endorfines
uh ah que tremole la terra
|
||||
3. |
Toxic
03:06
|
|||
Tornada
Toxic, toxic, criticant-ho tot sóc un toxic,
vaig cobert de verd Rick and Morty,
si seguisc així acabaré lonely
Toxic, toxic, tire gas verinós com un Koffing,
contamine l’entorn amb el vòmit…
Normal que s’allunyen tots de mi
Adrià
Em pita l’orella ja estàs xarrant,
amb qui vas feu la bola grossa retroalimentant
voleu sang, després per les esquenes volen punyals
so so best friends, sou worst infermetat.
Després no aguantes mai les veritats
tot el dolent que et passa ve de fora, que casualitat.
Contamíname
que ja vaig agafant-li el gust a la bilis que reglotem.
Contagies mala vibra, ningú a la teua mida.
No em sona haver-te preguntat, perquè em contes ta vida.
Mira, eres per l’estima insecticida
Tòxic fins l’ós, que t’escolte algú que ja tinc prou.
Robert
Res del que proves està bo,
em xuples l’amor com un dementor,
especial dedicació:
per qui plenava el timeline d’ spoilers de joc de trons.
toxic, com quan estàs follant i et truquen al..mòbil
quan et menjen l’orella i vols anar-a… la party
com quan els atupa es creuen els putos backstreet,
boys, un clàssic
hoy me dió por hacerlo en castellano y que?
me vas a renegar por ser bilingüe, también
no más, ¿ eh? , no más.. joe
tòxic com cabró que te la fas, ho sé.
Fran
Quan obris la boca soles fas que tirar bilis
després de que parles a la sala se sent cricri
Te vas caure a una marmita de productes químics
deixa de punxar-te tota la senyal del wifi
sones a rot
vols demanar les coses per favor?
quan torne d’agafar un gelat del congelador
No veus que en la puta cadira estava sentat jo?
0 consciència del poder que ostentes
eres violència sempre que t’imposes
aura negativa a l’habita quan entres
dona'm paciència no se com t’aguantes
Toxic, toxic, criticant-ho tot sóc un toxic,
vaig cobert de verd Rick and Morty,
si seguisc així acabaré lonly
Toxic, toxic, tire gas verinós com un Koffing,
contamine l’entorn amb el vòmit…
Normal que s’allunyen tots de mi
|
||||
4. |
Perfils
02:38
|
|||
Fran
Camí de la Rambleta a colp de bicicleta
veig la veïna vella que mai no he sabut qui era
el perruquer que em deixa sempre els cabells com vull
també veig la caixera que se sap el meu costum
com torna de la feina un amic de l’institut
el cactus que em coneix desde que sóc ben menut
però faltes tu per treure agust
el somriure de Gioconda que vull
Robert
El meu carrer, la gent… i tu,
al somriure de gioconda que duc.
Adrià
Van, somriures pictòrics passejant
els perfils ocults que ja conec de la ciutat
amb ritme al pas, ulls expectants.
gaudint circuits que ja tinc automatitzats.
Em du el compás, m’enlaire
un cop més, surant sobre l’asfalt vell.
El meu carrer m’ha conegut sense cap filtre
I tu encara pensant perquè duc el somriure
|
||||
5. |
Llegat
04:41
|
|||
Robert:
Començaré per unes gràcies, per tot el que heu lluitat,
perquè el pare i la mare visqueren bé,
per ajudar-lis a que mai em falte de res,
mentre em duieu pel camí de la felicitat.
Esperant que acabares el treball,
per escoltar totes les teues batalles,
que si jo de xicoteta, que si jo de gran.
Jo sempre atent, dient que no et calles.
Plateraes de menjar si no s'acaba pal sopar,
amb tu el món menjava debades,
un intent de passeig, sempre parant a saludar,
i presumint de mi allà per on anaves.
Em vas ajudar a superar tota dificultat
amb sols un pessic a les galtes,
soparot a la fresca i a l'acabar.
Començava la festa de les rialles.
TORNADA:
Més enllà de fotos es manté viu.
Com una llavor cerca el seu camí.
Testimoni d'estima que trobe ben fort arrelat a dintre de mi.
Una empenta de pertinença que m'assenyala allà d'on vinc.
Sent la companyia el record humil
de quan recorríem aquells camins.
La saviesa a cada paraula que té qui parla d'allò que ha vist.
Una herència d'estima immensa que el pit conserva sempre agraït.
Fran:
La republicana onejava al balcó
i a dintre l'àvia servia al senyor
roig com la sang, a casa un dictador
la lluita en el cap les mans al cinturó.
ni que només fos
per no acceptar la teua autoritat
demanar-te perdó, riure'ns de la mort
parar atenció al que m'estaves contant
Ser el teu deixeble com a zahorí.
sentint les corrents de la terra fluir
menjar-nos garrofes a l'ombra dels pins
que em veres d'adult i se t'omplira el pit
Escriure el llibre que em vas demanar
Per llevar-me el lament d'orfe de passat
Dir-te que Cantinflas està ja “patrás”.
Que eixa mala bava te l'has de mirar.
Et trobem a faltar.
El teu enginy i la risa d'infant.
La teua força per a treballar
i la teua memòria que es vol escapar.
L'amor pel saber quan no és un regal,
la rabia latent pels que et varen matar.
La republicana era amb tu al funeral
i l'àvia et cantava la internacional.
TORNADA:
Més enllà de fotos es manté viu.
Com una llavor cerca el seu camí.
Testimoni d'estima que trobe ben fort arrelat a dintre de mi.
Una empenta de pertinença que m'assenyala allà d'on vinc.
Sent la companyia el record humil
de quan recorríem aquells camins.
La saviesa a cada paraula que té qui parla d'allò que ha vist.
Una herència d'estima immensa que el pit conserva sempre agraït.
ADRIÀ:
Que pare la roda del temps que vull evocar
més enllà de les fotos per viure de nou tots eixos instants.
Hi ha moments on la ment me la juga i recorde que ja no estas.
Un somriure ploró és el meu dol assumint esta realitat, va com va.
Força exemplar, sempre lluitant quasi ni et guanyen les enfermetats
Vida a les mans, mil i un treballs, sempre amb els teus com motor al teu cap.
l'últim alé va gastar per poder dedicar a qui estima agraïment i coratge.
És curiós quan ja havies deixat un món millor per nosaltres
TORNADA:
Més enllà de fotos es manté viu.
Com una llavor cerca el seu camí.
Testimoni d'estima que trobe ben fort arrelat a dintre de mi.
Una empenta de pertinença que m'assenyala allà d'on vinc.
Sent la companyia el record humil
de quan recorríem aquells camins.
La saviesa a cada paraula que té qui parla d'allò que ha vist.
Una herència d'estima immensa que el pit conserva sempre agraït.
|
||||
6. |
À
03:13
|
|||
Se que és difícil ser, se que és difícil eixir de l’obscur,
però sempre estaré i et donaré la meua llum.
Vull que t’estimes bé, que sàpigues que ets com ningú,
seria més fàcil si et veres des dels meus ulls.
Mil batalles hem lluitat i hem guanyat, en la distància i al costat..
passa el temps i sempre és igual
Ningú entén fins on arriba la nostra amistat,
però jo ho sé i tu ho saps..així que somiem com infants
Tu recuerdo es una melodía
como cada risa que me das,
Algo que resuena desde aquellos días
donde no había ni bien ni mal
Nunca importó la distancia,
siempre nos sentíamos más bien de cerca
y no no nos entenderán…
no importa nada más,
que echar a reír y volar, sentir que nadie nos mira
no importa nada más
que seas feliz y ya está, jamás me importó el lugar
no importa nada más
así que planta cara a todos esos miedos que te ha dao la vida
y verás, en ti mucho más, de todo lo que tu podrías imaginar..
no importa nada más
gracias por darme siempre la mano..
por levantarme cuando no lo veía claro
gracias por la comprensión que me has dado..
y más incluso cuando te he fallado..
y siempre fuiste un refugio donde perderme
y tu siempre fuiste y serás el espejo donde verme
Tu recuerdo es una melodía
como cada risa que me das,
Algo que resuena desde aquellos días
donde no había ni bien ni mal
Nunca importó la distancia,
siempre nos sentíamos más bien de cerca
y no no nos entenderán…
no importa nada más,
Desde que nacimos aguantandonos
no importa nada más
todo un placer todo un placer todo un placer
no importa nada más,
que no que no que noo
no importa nada más
Oye Antwan, que suene!
Tu recuerdo es una melodía
como cada risa que me das,
Algo que resuena desde aquellos días
donde no había ni bien ni mal
Nunca importó la distancia,
siempre nos sentíamos más bien de cerca
y no no nos entenderán…
|
||||
7. |
Gran
03:02
|
|||
Deu anys sobre ritmes amb assaig error, he aprés molt.
Arriben els dies que em dedique a mi cançons.
Constància no hi ha massa ací
em fa gràcia i plore si tarde un lustre en fer un disc i en dos capdes ja el tenim.
Divertit, sembla, sí. No ho cregues tot no és així.
Sacrifici constant compatibilitzar no és que siga molt fàcil.
Perdre un lloc de treball, estar acomiadat és un clàssic.
Va xic, digues que el que cobre és molt imbècil.
No renta en maldecaps, ansietat, discussions, arriscar.
Putos trolls que desitgen sang, veure en joc la nostra amistat.
Que rebente tot em diu el cor en dubtar,
l'escenari al front i altre cop desitjant pujar.
Claus ja a esclaus clars, per pròpia voluntat.
Més cançons, mai són prou, açò enganxa.
Marxa fugint cap al front si açò va mal.
Clams grans és el que estarem sempre buscant, saps?
Si em trobe en un moment indecís, en el mig.
Dubtant si vull o no açò seguir, he de dir.
No conseguisc ser racional i torne a estar.
provant a fer-ho gran gran gran gran.
Gran vull que sone, tinc més fam que tremolen eixos caps
que se'm posen al davant que tinc fam, fam.
Gran vull que sone, tinc més fam que tremolen eixos caps
que se'm posen al davant que tinc fam, fam.
gran gran vull més gran gran, vull que sone ja a lo gran gran vull més gran gran,
vull que sone i fotre als caps caps, vull més gran gran vull que sone.
Gran gran vull més gran gran, vull que sone home.
Trucades perdudes d'una vida normal.
Una més que ignore a mi és que em va improvisar.
Ens han donat un rol fet, de casa curro, xiquets.
Tiquets a un món que després no ens dóna el que desitgem.
Veient com gent pren milers, de píndoles per l'estrés.
L'angoixa per que ve, guanyant els teus raonaments.
Consells que són punyals,
L'obvietat t'assenyalen, com si no ho sabera ja.
Tu jutja'm, que no tinc clar que vull fer el que vullga.
Front a la vida a lo Lester Burham.
Que no dolen misèries a aquell que arrisca
i va posant, allò que estima per davant.
Que no dolen misèries a aquell que arrisca
i va posant davant allò que estima de veritat.
Gran vull que sone, tinc més fam que tremolen eixos caps
que se'm posen al davant que tinc fam, fam.
Gran vull que sone, tinc més fam que tremolen eixos caps
que se'm posen al davant que tinc fam, fam.
gran gran vull més gran gran, vull que sone ja a lo gran gran vull més gran gran,
vull que sone i fotre als caps caps, vull més gran gran vull que sone.
Gran gran vull més gran gran, vull que sone home.
|
||||
8. |
Maya la Indominable
03:39
|
|||
Com si fos ahir, no se si t’en recordes
fugies de mi amb la cua entre les potes
analitzant-me, flirtejant
i a poc a poc ens vam anar olorant
i em vas enamorar,
tu i la teua mare anaveu en pack
arrapes tant la porta quan la sents arribar i
sempre estas ahí quan sents que algo va mal
Amb eixos ulls marrons i els teus pels canela
quan et tornes boja per què sents la corretja
quan et llance un pal sues de la meua jeta
no he vist en ma vida una gossa més seca
furtantme el poc espai al llit
si podia estar és perquè em donaveu permís
si m’arrapes el pit ataque medusin
pasejes per la muntanya com model a paris
ets una deessa
vinguda a la terra
per regnar indominable
les teues vassalles
te fem està ofrena
geloses d’aixa bellesa
oh Mayita regordita
deixa'ns rascar-te la pechuguita
regordita regordita
Ponxigorda cosa cosita
Després d’olorar merda no m’agrada que em beses
però amb la boca neta vull que em plenes de babes
fer-te la cullereta i dormir abraçades
acaronarte el front i les cames
m’encanta quan badalles perquè em fas badallar
ah, i com llueixes eixos mitjons blancs
eixa cara de pena esperant llepar-me el plat —
i els teus pèls a la roba que se'm queden apegats
no me la vull rentar
perquè l’olor a tu és olor a amor i cuidats
D’aquell passat tancada quan Laska et va adoptar
i l’una a l’altra vos vàreu salvar
ets una deessa
vinguda a la terra
per regnar indominable
les teues vassalles
te fem està ofrena
geloses de tanta bellesa
Maya Maya Maya ah
Maya Maya Maya oh
oh my Dog yeah
oh Maya
quiero ir contigo a la playa
Quan te'n vages la mare plorarà molt
però has de saber que la cuidarem fort
i que ens deixes plenes de bons records
ets una filla de perra com t´has guanyat tant d’amor
Oh Mayita regordita
deixa'ns rascar-te la pechuguita
regordita regordita
ponxigorda cosa cosita
|
||||
9. |
Me cago dentro
04:34
|
|||
La meteixa merda, la mateixa droga
guanya Amstel, guanya Coca-Cola
La mateixa chicha, (puber) la mateixa carn (al plat)
La Levantina i horaris d’infern
La mateixa mafia, la mateixa soga
tas en provin, la nadala o en propa
la mateixa Chaqueteta (eyyyyyy)
ja està Poni ahí, 4.0? Demà
Fran:
Puto llibre d’estil de com vestir i que dir i que pensar
si no tens un padrí que te clave ací o allí estas foríssima primo
Mira mamà, sense vents
si sembreu merda merda arrepleguem eh!
Disc cada dos anys, chek, fer art en cadena
single, videoclip, “gràshies!”, eres una empresa
promo en instagram, jodida condemna
fuck babylon però a l’algoritme pela
Quants ks al perfil tens quanta barra fas
si no estas dintre’ el mercat, no! stas foríssima
el rollo està mort- deslegitimat
perquè s’olora a milles quan no ho feu de veritat
jo duc auto-tune d’autor per a l’orella selecta
no pel ho busca mascaet per entrar a la secta
sembla que es marginal si no va lligat a la festa
pensa que tot el que faces que no ens aporte resta
Ja tinc l’Ovidi no em val pa res
deu ser molt difícil fer gales decents
alfombra roja, photocall, canapés
i el meu jeto en prime time per soltar el discurset
gràcies per el premi, però no crec en premis
gràcies al meu public, saber que és bo te merit
no esteu al meu nivell, me cague en el meu gremi
i gràcies al jurat per tindre tan bon criteri
Adrià:
Que no és això companys que no és això,
cavieu la façana amb el mateix fons.
Que no és això companyes no és això,
penjant-vos la medalla no feu prou.
Vull experimentar amb altre joc, que no rallen
Putors dotors questionen, tallen les ales.
Dubtaren dels millors, ara els troben a faltar.
Perdona’ls Orxata, no saben el que fan.
Rollo endogàmic Beni s’autofel·la.
De brothers, novios i cosins plensa l’escena.
El públic compra tot no hi ha problema
i el teu nou tema fa cara d’imfanta Elena.
Atupa no parleu callats esteu millor.
Que si no feu amics ningú es farà ressó
Però no dir res és dexar que es vicie tot.
I no vull mendicar més atenció.
Robert:
Tant de renegar i no mirar el teu melic,
ens creguem al all-star i no plenem ni el policlin,
després parlem de ser King’s, som the motherfucking shit,
no m’escolta ni mon pare que collons vos vaig a dir.
Fins la polla del Fran i el seu rotllo RockStar,
Fins la polla d’ Adrià i de tant de renegar,
fins la polla de mi, la meua autodestrucció..
ens passaren per la dreta i no trobem el nostre lloc!
Plorons, putos plorons som putos plorons,
Plorons, putos plorons som putos plorons,
vaya tela, rajando hasta de mi mismo…
pues no me cago dentro me estoy cagando destrísimo!
|
||||
10. |
Que cosa más linda
00:56
|
|||
11. |
No más
02:41
|
Streaming and Download help
If you like Atupa, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp