Se que ha plogut molt, ens ha passat de tot... Antwan Un lugar donde vibrar surcar la nada y bailar no hay nadie más lalaralaralara Fran Vas sempre enfeinat altres prioritats no estàs com abans i et trobe a faltar no és com en els anys on era un regal ara ho cal cuidar naiaiai com voldria veure't més sempre em ric quan ets tu em coneixes bé ens compenetrem bé quan sembla que estan guanyant els qui ens voldrien separats fem refugi fem costat ací estic i ací hem tindràs estime molt la soledat però no tant hi ha dies que fa por que estigues em fa fort colze a colze més que dos serem com Epi i Blas colze a colze, més que dos saps que em pots cridar Antwan Un lugar donde vibrar surcar la nada y bailar no hay nadie más Lalaralaralala Adrià Una altra reunió on tot ha canviat i m’encanta Ens hem cosntruït a la marxa. Somriures amb complicitat ens han demostrat que no ens pot la distància. Després d’aguantar-te tants cops deuries convidar a les birres cabró. Guanyant-vos a pols els malnoms. Records per a riure’s de tots Malgrat la distància, saps? L’estima es manté. La mateixa gràcia que antany, tant no hem canviat si ens sentim igual que d’adolescents. Tu tant bé, jo també. Sabem que amb el temps sempre s’hem entés Vine que hui celebrem que evoquem germanor tot i que ha plogut molt Se que ha plogut molt. Robert Se que ha plogut molt, ens ha passat de tot, però tornem a trobar-se per recordar, per saber com ens va i com ens tracta el món x2 i se, que per molt que passe el temps, i que amb ell anem creixent, tot serà com sempre, serem per sempre nens i se, que per molt que passe el temps, i que amb ell anem creixent, tot serà com sempre, serem per sempre eterns.

Tornada Botem-li foc fem que tremole la terra el nostre mon creix si alliberem la fera és el moment de tornar a fer la ofrena que tremole la terra que tremole la terra Robert És el poder de la dansa, m’encanta, farem que tot tremole, conviurem en el magma, parlem amb ella el mateix idioma i… mira que mona-mona va pujant la feromona Balles així? Jo balle ‘’açà’’, que bo eixe moviment, tan sols puc dir: ahà llenguatge universal és moment de fer-se vore, em dona igual com balles, si balles… moles. Adrià Volen controlar-se el pols. No pot ser Pretenen frenar amb les mans eixe allau de passions Gotes per parar el foc, tots menys tu seguint el joc. Jo ja se que a algú li cou, mai hi ha prou, este show Robert La vergonya no em val, no em val no! no sé, tu saps..tu vals molt, tu fes que tremole el cos, jo tan sols faig la cançó x2 Tornada Fran No li importa el missatge Sols li crida la farra Vol que siga ballable No li dones la brasa tant li fa Si està fent bé o mal Eixes contradiccions les cavalca espectacular, argh! Adrià La persona del fons de la pista, trista, aguantant la paret s’ha cregut que és la protagonista, vista, quan l’ignora la gent. Cec pel recel es destensa. Oblida la seua aparença. S’ha convertit en un mes que al ritme s’ha sotmès en profit de la festa. Fran balla com li prohibiren no mira si li miren s'apropia del ritme segregant endorfines balla com li prohibiren i també com s’espera s’apropia del ritme segrega endorfines uh ah que tremole la terra

Tornada Toxic, toxic, criticant-ho tot sóc un toxic, vaig cobert de verd Rick and Morty, si seguisc així acabaré lonely Toxic, toxic, tire gas verinós com un Koffing, contamine l’entorn amb el vòmit… Normal que s’allunyen tots de mi Adrià Em pita l’orella ja estàs xarrant, amb qui vas feu la bola grossa retroalimentant voleu sang, després per les esquenes volen punyals so so best friends, sou worst infermetat. Després no aguantes mai les veritats tot el dolent que et passa ve de fora, que casualitat. Contamíname que ja vaig agafant-li el gust a la bilis que reglotem. Contagies mala vibra, ningú a la teua mida. No em sona haver-te preguntat, perquè em contes ta vida. Mira, eres per l’estima insecticida Tòxic fins l’ós, que t’escolte algú que ja tinc prou. Robert Res del que proves està bo, em xuples l’amor com un dementor, especial dedicació: per qui plenava el timeline d’ spoilers de joc de trons. toxic, com quan estàs follant i et truquen al..mòbil quan et menjen l’orella i vols anar-a… la party com quan els atupa es creuen els putos backstreet, boys, un clàssic hoy me dió por hacerlo en castellano y que? me vas a renegar por ser bilingüe, también no más, ¿ eh? , no más.. joe tòxic com cabró que te la fas, ho sé. Fran Quan obris la boca soles fas que tirar bilis després de que parles a la sala se sent cricri Te vas caure a una marmita de productes químics deixa de punxar-te tota la senyal del wifi sones a rot vols demanar les coses per favor? quan torne d’agafar un gelat del congelador No veus que en la puta cadira estava sentat jo? 0 consciència del poder que ostentes eres violència sempre que t’imposes aura negativa a l’habita quan entres dona'm paciència no se com t’aguantes Toxic, toxic, criticant-ho tot sóc un toxic, vaig cobert de verd Rick and Morty, si seguisc així acabaré lonly Toxic, toxic, tire gas verinós com un Koffing, contamine l’entorn amb el vòmit… Normal que s’allunyen tots de mi

Fran Camí de la Rambleta a colp de bicicleta veig la veïna vella que mai no he sabut qui era el perruquer que em deixa sempre els cabells com vull també veig la caixera que se sap el meu costum com torna de la feina un amic de l’institut el cactus que em coneix desde que sóc ben menut però faltes tu per treure agust el somriure de Gioconda que vull Robert El meu carrer, la gent… i tu, al somriure de gioconda que duc. Adrià Van, somriures pictòrics passejant els perfils ocults que ja conec de la ciutat amb ritme al pas, ulls expectants. gaudint circuits que ja tinc automatitzats. Em du el compás, m’enlaire un cop més, surant sobre l’asfalt vell. El meu carrer m’ha conegut sense cap filtre I tu encara pensant perquè duc el somriure

Robert: Començaré per unes gràcies, per tot el que heu lluitat, perquè el pare i la mare visqueren bé, per ajudar-lis a que mai em falte de res, mentre em duieu pel camí de la felicitat. Esperant que acabares el treball, per escoltar totes les teues batalles, que si jo de xicoteta, que si jo de gran. Jo sempre atent, dient que no et calles. Plateraes de menjar si no s'acaba pal sopar, amb tu el món menjava debades, un intent de passeig, sempre parant a saludar, i presumint de mi allà per on anaves. Em vas ajudar a superar tota dificultat amb sols un pessic a les galtes, soparot a la fresca i a l'acabar. Començava la festa de les rialles. TORNADA: Més enllà de fotos es manté viu. Com una llavor cerca el seu camí. Testimoni d'estima que trobe ben fort arrelat a dintre de mi. Una empenta de pertinença que m'assenyala allà d'on vinc. Sent la companyia el record humil de quan recorríem aquells camins. La saviesa a cada paraula que té qui parla d'allò que ha vist. Una herència d'estima immensa que el pit conserva sempre agraït. Fran: La republicana onejava al balcó i a dintre l'àvia servia al senyor roig com la sang, a casa un dictador la lluita en el cap les mans al cinturó. ni que només fos per no acceptar la teua autoritat demanar-te perdó, riure'ns de la mort parar atenció al que m'estaves contant Ser el teu deixeble com a zahorí. sentint les corrents de la terra fluir menjar-nos garrofes a l'ombra dels pins que em veres d'adult i se t'omplira el pit Escriure el llibre que em vas demanar Per llevar-me el lament d'orfe de passat Dir-te que Cantinflas està ja “patrás”. Que eixa mala bava te l'has de mirar. Et trobem a faltar. El teu enginy i la risa d'infant. La teua força per a treballar i la teua memòria que es vol escapar. L'amor pel saber quan no és un regal, la rabia latent pels que et varen matar. La republicana era amb tu al funeral i l'àvia et cantava la internacional. TORNADA: Més enllà de fotos es manté viu. Com una llavor cerca el seu camí. Testimoni d'estima que trobe ben fort arrelat a dintre de mi. Una empenta de pertinença que m'assenyala allà d'on vinc. Sent la companyia el record humil de quan recorríem aquells camins. La saviesa a cada paraula que té qui parla d'allò que ha vist. Una herència d'estima immensa que el pit conserva sempre agraït. ADRIÀ: Que pare la roda del temps que vull evocar més enllà de les fotos per viure de nou tots eixos instants. Hi ha moments on la ment me la juga i recorde que ja no estas. Un somriure ploró és el meu dol assumint esta realitat, va com va. Força exemplar, sempre lluitant quasi ni et guanyen les enfermetats Vida a les mans, mil i un treballs, sempre amb els teus com motor al teu cap. l'últim alé va gastar per poder dedicar a qui estima agraïment i coratge. És curiós quan ja havies deixat un món millor per nosaltres TORNADA: Més enllà de fotos es manté viu. Com una llavor cerca el seu camí. Testimoni d'estima que trobe ben fort arrelat a dintre de mi. Una empenta de pertinença que m'assenyala allà d'on vinc. Sent la companyia el record humil de quan recorríem aquells camins. La saviesa a cada paraula que té qui parla d'allò que ha vist. Una herència d'estima immensa que el pit conserva sempre agraït.

Se que és difícil ser, se que és difícil eixir de l’obscur, però sempre estaré i et donaré la meua llum. Vull que t’estimes bé, que sàpigues que ets com ningú, seria més fàcil si et veres des dels meus ulls. Mil batalles hem lluitat i hem guanyat, en la distància i al costat.. passa el temps i sempre és igual Ningú entén fins on arriba la nostra amistat, però jo ho sé i tu ho saps..així que somiem com infants Tu recuerdo es una melodía como cada risa que me das, Algo que resuena desde aquellos días donde no había ni bien ni mal Nunca importó la distancia, siempre nos sentíamos más bien de cerca y no no nos entenderán… no importa nada más, que echar a reír y volar, sentir que nadie nos mira no importa nada más que seas feliz y ya está, jamás me importó el lugar no importa nada más así que planta cara a todos esos miedos que te ha dao la vida y verás, en ti mucho más, de todo lo que tu podrías imaginar.. no importa nada más gracias por darme siempre la mano.. por levantarme cuando no lo veía claro gracias por la comprensión que me has dado.. y más incluso cuando te he fallado.. y siempre fuiste un refugio donde perderme y tu siempre fuiste y serás el espejo donde verme Tu recuerdo es una melodía como cada risa que me das, Algo que resuena desde aquellos días donde no había ni bien ni mal Nunca importó la distancia, siempre nos sentíamos más bien de cerca y no no nos entenderán… no importa nada más, Desde que nacimos aguantandonos no importa nada más todo un placer todo un placer todo un placer no importa nada más, que no que no que noo no importa nada más Oye Antwan, que suene! Tu recuerdo es una melodía como cada risa que me das, Algo que resuena desde aquellos días donde no había ni bien ni mal Nunca importó la distancia, siempre nos sentíamos más bien de cerca y no no nos entenderán…

Deu anys sobre ritmes amb assaig error, he aprés molt. Arriben els dies que em dedique a mi cançons. Constància no hi ha massa ací em fa gràcia i plore si tarde un lustre en fer un disc i en dos capdes ja el tenim. Divertit, sembla, sí. No ho cregues tot no és així. Sacrifici constant compatibilitzar no és que siga molt fàcil. Perdre un lloc de treball, estar acomiadat és un clàssic. Va xic, digues que el que cobre és molt imbècil. No renta en maldecaps, ansietat, discussions, arriscar. Putos trolls que desitgen sang, veure en joc la nostra amistat. Que rebente tot em diu el cor en dubtar, l'escenari al front i altre cop desitjant pujar. Claus ja a esclaus clars, per pròpia voluntat. Més cançons, mai són prou, açò enganxa. Marxa fugint cap al front si açò va mal. Clams grans és el que estarem sempre buscant, saps? Si em trobe en un moment indecís, en el mig. Dubtant si vull o no açò seguir, he de dir. No conseguisc ser racional i torne a estar. provant a fer-ho gran gran gran gran. Gran vull que sone, tinc més fam que tremolen eixos caps que se'm posen al davant que tinc fam, fam. Gran vull que sone, tinc més fam que tremolen eixos caps que se'm posen al davant que tinc fam, fam. gran gran vull més gran gran, vull que sone ja a lo gran gran vull més gran gran, vull que sone i fotre als caps caps, vull més gran gran vull que sone. Gran gran vull més gran gran, vull que sone home. Trucades perdudes d'una vida normal. Una més que ignore a mi és que em va improvisar. Ens han donat un rol fet, de casa curro, xiquets. Tiquets a un món que després no ens dóna el que desitgem. Veient com gent pren milers, de píndoles per l'estrés. L'angoixa per que ve, guanyant els teus raonaments. Consells que són punyals, L'obvietat t'assenyalen, com si no ho sabera ja. Tu jutja'm, que no tinc clar que vull fer el que vullga. Front a la vida a lo Lester Burham. Que no dolen misèries a aquell que arrisca i va posant, allò que estima per davant. Que no dolen misèries a aquell que arrisca i va posant davant allò que estima de veritat. Gran vull que sone, tinc més fam que tremolen eixos caps que se'm posen al davant que tinc fam, fam. Gran vull que sone, tinc més fam que tremolen eixos caps que se'm posen al davant que tinc fam, fam. gran gran vull més gran gran, vull que sone ja a lo gran gran vull més gran gran, vull que sone i fotre als caps caps, vull més gran gran vull que sone. Gran gran vull més gran gran, vull que sone home.

Com si fos ahir, no se si t’en recordes fugies de mi amb la cua entre les potes analitzant-me, flirtejant i a poc a poc ens vam anar olorant i em vas enamorar, tu i la teua mare anaveu en pack arrapes tant la porta quan la sents arribar i sempre estas ahí quan sents que algo va mal Amb eixos ulls marrons i els teus pels canela quan et tornes boja per què sents la corretja quan et llance un pal sues de la meua jeta no he vist en ma vida una gossa més seca furtantme el poc espai al llit si podia estar és perquè em donaveu permís si m’arrapes el pit ataque medusin pasejes per la muntanya com model a paris ets una deessa vinguda a la terra per regnar indominable les teues vassalles te fem està ofrena geloses d’aixa bellesa oh Mayita regordita deixa'ns rascar-te la pechuguita regordita regordita Ponxigorda cosa cosita Després d’olorar merda no m’agrada que em beses però amb la boca neta vull que em plenes de babes fer-te la cullereta i dormir abraçades acaronarte el front i les cames m’encanta quan badalles perquè em fas badallar ah, i com llueixes eixos mitjons blancs eixa cara de pena esperant llepar-me el plat — i els teus pèls a la roba que se'm queden apegats no me la vull rentar perquè l’olor a tu és olor a amor i cuidats D’aquell passat tancada quan Laska et va adoptar i l’una a l’altra vos vàreu salvar ets una deessa vinguda a la terra per regnar indominable les teues vassalles te fem està ofrena geloses de tanta bellesa Maya Maya Maya ah Maya Maya Maya oh oh my Dog yeah oh Maya quiero ir contigo a la playa Quan te'n vages la mare plorarà molt però has de saber que la cuidarem fort i que ens deixes plenes de bons records ets una filla de perra com t´has guanyat tant d’amor Oh Mayita regordita deixa'ns rascar-te la pechuguita regordita regordita ponxigorda cosa cosita

La meteixa merda, la mateixa droga guanya Amstel, guanya Coca-Cola La mateixa chicha, (puber) la mateixa carn (al plat) La Levantina i horaris d’infern La mateixa mafia, la mateixa soga tas en provin, la nadala o en propa la mateixa Chaqueteta (eyyyyyy) ja està Poni ahí, 4.0? Demà Fran: Puto llibre d’estil de com vestir i que dir i que pensar si no tens un padrí que te clave ací o allí estas foríssima primo Mira mamà, sense vents si sembreu merda merda arrepleguem eh! Disc cada dos anys, chek, fer art en cadena single, videoclip, “gràshies!”, eres una empresa promo en instagram, jodida condemna fuck babylon però a l’algoritme pela Quants ks al perfil tens quanta barra fas si no estas dintre’ el mercat, no! stas foríssima el rollo està mort- deslegitimat perquè s’olora a milles quan no ho feu de veritat jo duc auto-tune d’autor per a l’orella selecta no pel ho busca mascaet per entrar a la secta sembla que es marginal si no va lligat a la festa pensa que tot el que faces que no ens aporte resta Ja tinc l’Ovidi no em val pa res deu ser molt difícil fer gales decents alfombra roja, photocall, canapés i el meu jeto en prime time per soltar el discurset gràcies per el premi, però no crec en premis gràcies al meu public, saber que és bo te merit no esteu al meu nivell, me cague en el meu gremi i gràcies al jurat per tindre tan bon criteri Adrià: Que no és això companys que no és això, cavieu la façana amb el mateix fons. Que no és això companyes no és això, penjant-vos la medalla no feu prou. Vull experimentar amb altre joc, que no rallen Putors dotors questionen, tallen les ales. Dubtaren dels millors, ara els troben a faltar. Perdona’ls Orxata, no saben el que fan. Rollo endogàmic Beni s’autofel·la. De brothers, novios i cosins plensa l’escena. El públic compra tot no hi ha problema i el teu nou tema fa cara d’imfanta Elena. Atupa no parleu callats esteu millor. Que si no feu amics ningú es farà ressó Però no dir res és dexar que es vicie tot. I no vull mendicar més atenció. Robert: Tant de renegar i no mirar el teu melic, ens creguem al all-star i no plenem ni el policlin, després parlem de ser King’s, som the motherfucking shit, no m’escolta ni mon pare que collons vos vaig a dir. Fins la polla del Fran i el seu rotllo RockStar, Fins la polla d’ Adrià i de tant de renegar, fins la polla de mi, la meua autodestrucció.. ens passaren per la dreta i no trobem el nostre lloc! Plorons, putos plorons som putos plorons, Plorons, putos plorons som putos plorons, vaya tela, rajando hasta de mi mismo… pues no me cago dentro me estoy cagando destrísimo!