Començaré per unes gràcies, per tot el que heu lluitat,
perquè el pare i la mare visqueren bé,
per ajudar-lis a que mai em falte de res,
mentre em duieu pel camí de la felicitat.
Esperant que acabares el treball,
per escoltar totes les teues batalles,
que si jo de xicoteta, que si jo de gran.
Jo sempre atent, dient que no et calles.
Plateraes de menjar si no s'acaba pal sopar,
amb tu el món menjava debades,
un intent de passeig, sempre parant a saludar,
i presumint de mi allà per on anaves.
Em vas ajudar a superar tota dificultat
amb sols un pessic a les galtes,
soparot a la fresca i a l'acabar.
Començava la festa de les rialles.
TORNADA:
Més enllà de fotos es manté viu.
Com una llavor cerca el seu camí.
Testimoni d'estima que trobe ben fort arrelat a dintre de mi.
Una empenta de pertinença que m'assenyala allà d'on vinc.
Sent la companyia el record humil
de quan recorríem aquells camins.
La saviesa a cada paraula que té qui parla d'allò que ha vist.
Una herència d'estima immensa que el pit conserva sempre agraït.
Fran:
La republicana onejava al balcó
i a dintre l'àvia servia al senyor
roig com la sang, a casa un dictador
la lluita en el cap les mans al cinturó.
ni que només fos
per no acceptar la teua autoritat
demanar-te perdó, riure'ns de la mort
parar atenció al que m'estaves contant
Ser el teu deixeble com a zahorí.
sentint les corrents de la terra fluir
menjar-nos garrofes a l'ombra dels pins
que em veres d'adult i se t'omplira el pit
Escriure el llibre que em vas demanar
Per llevar-me el lament d'orfe de passat
Dir-te que Cantinflas està ja “patrás”.
Que eixa mala bava te l'has de mirar.
Et trobem a faltar.
El teu enginy i la risa d'infant.
La teua força per a treballar
i la teua memòria que es vol escapar.
L'amor pel saber quan no és un regal,
la rabia latent pels que et varen matar.
La republicana era amb tu al funeral
i l'àvia et cantava la internacional.
TORNADA:
Més enllà de fotos es manté viu.
Com una llavor cerca el seu camí.
Testimoni d'estima que trobe ben fort arrelat a dintre de mi.
Una empenta de pertinença que m'assenyala allà d'on vinc.
Sent la companyia el record humil
de quan recorríem aquells camins.
La saviesa a cada paraula que té qui parla d'allò que ha vist.
Una herència d'estima immensa que el pit conserva sempre agraït.
ADRIÀ:
Que pare la roda del temps que vull evocar
més enllà de les fotos per viure de nou tots eixos instants.
Hi ha moments on la ment me la juga i recorde que ja no estas.
Un somriure ploró és el meu dol assumint esta realitat, va com va.
Força exemplar, sempre lluitant quasi ni et guanyen les enfermetats
Vida a les mans, mil i un treballs, sempre amb els teus com motor al teu cap.
l'últim alé va gastar per poder dedicar a qui estima agraïment i coratge.
És curiós quan ja havies deixat un món millor per nosaltres
TORNADA:
Més enllà de fotos es manté viu.
Com una llavor cerca el seu camí.
Testimoni d'estima que trobe ben fort arrelat a dintre de mi.
Una empenta de pertinença que m'assenyala allà d'on vinc.
Sent la companyia el record humil
de quan recorríem aquells camins.
La saviesa a cada paraula que té qui parla d'allò que ha vist.
Una herència d'estima immensa que el pit conserva sempre agraït.
