La meteixa merda, la mateixa droga
guanya Amstel, guanya Coca-Cola
La mateixa chicha, (puber) la mateixa carn (al plat)
La Levantina i horaris d’infern
La mateixa mafia, la mateixa soga
tas en provin, la nadala o en propa
la mateixa Chaqueteta (eyyyyyy)
ja està Poni ahí, 4.0? Demà
Fran:
Puto llibre d’estil de com vestir i que dir i que pensar
si no tens un padrí que te clave ací o allí estas foríssima primo
Mira mamà, sense vents
si sembreu merda merda arrepleguem eh!
Disc cada dos anys, chek, fer art en cadena
single, videoclip, “gràshies!”, eres una empresa
promo en instagram, jodida condemna
fuck babylon però a l’algoritme pela
Quants ks al perfil tens quanta barra fas
si no estas dintre’ el mercat, no! stas foríssima
el rollo està mort- deslegitimat
perquè s’olora a milles quan no ho feu de veritat
jo duc auto-tune d’autor per a l’orella selecta
no pel ho busca mascaet per entrar a la secta
sembla que es marginal si no va lligat a la festa
pensa que tot el que faces que no ens aporte resta
Ja tinc l’Ovidi no em val pa res
deu ser molt difícil fer gales decents
alfombra roja, photocall, canapés
i el meu jeto en prime time per soltar el discurset
gràcies per el premi, però no crec en premis
gràcies al meu public, saber que és bo te merit
no esteu al meu nivell, me cague en el meu gremi
i gràcies al jurat per tindre tan bon criteri
Adrià:
Que no és això companys que no és això,
cavieu la façana amb el mateix fons.
Que no és això companyes no és això,
penjant-vos la medalla no feu prou.
Vull experimentar amb altre joc, que no rallen
Putors dotors questionen, tallen les ales.
Dubtaren dels millors, ara els troben a faltar.
Perdona’ls Orxata, no saben el que fan.
Rollo endogàmic Beni s’autofel·la.
De brothers, novios i cosins plensa l’escena.
El públic compra tot no hi ha problema
i el teu nou tema fa cara d’imfanta Elena.
Atupa no parleu callats esteu millor.
Que si no feu amics ningú es farà ressó
Però no dir res és dexar que es vicie tot.
I no vull mendicar més atenció.
Robert:
Tant de renegar i no mirar el teu melic,
ens creguem al all-star i no plenem ni el policlin,
després parlem de ser King’s, som the motherfucking shit,
no m’escolta ni mon pare que collons vos vaig a dir.
Fins la polla del Fran i el seu rotllo RockStar,
Fins la polla d’ Adrià i de tant de renegar,
fins la polla de mi, la meua autodestrucció..
ens passaren per la dreta i no trobem el nostre lloc!
Plorons, putos plorons som putos plorons,
Plorons, putos plorons som putos plorons,
vaya tela, rajando hasta de mi mismo…
pues no me cago dentro me estoy cagando destrísimo!